La traducció per defecte dels noms propis

Dirk Delabastita

tower-of-babel-bruegelD’abord : dans quelle langue la tour de Babel fut-elle construite et déconstruite? Dans une langue à l’intérieur de laquelle le nom propre de Babel pouvait aussi, par confusion, être traduit par «confusion». Le nom propre Babel, en tant que nom propre, devrait rester intraduisible mais, par une sorte de confusion associative qu’une seule langue rendait possible, on put croire le traduire, dans cette langue même, par un nom commun signifiant ce quenoustraduisons par confusion.

(JacquesDerrida, 1985)

El concepte de “traducció per defecte” indica la traducció habitual de cert element, la que més probablement aplicaran els traductors professionals en una societat determinada, sempre que no s’hi done cap conflicte (con)textual que els faça considerar unes altres opcions. L’existència d’aquest mecanisme, paral·lel al denormes de traducció, és fonamental per a l’eficiència del procés traductor, ja que permet simplificar la tasca i aplicar automatismes, a causa que el traductor no es veu obligat a començar de zero el seu procés de decisió en escometre cada element que ha de traduir, circumstància que es convertiria en insuportablement costosa en termes d’esforç i ocasionaria un grau d’indeterminació que convertiria la traducció en un caos dominat por la idiosincràsia. Reprenent un exemple proposat abans, la traducció per defecte al català de l’estat nord-americà de Wyoming és la repetició –i eixa serà la versió que trobarem en la gran majoria dels casos. No obstant, si hem de traduir al català una guia turística en què es diu que una illa japonesa és el doble de gran que Wyoming, és molt probable que el traductor es plantege que la rellevància intrínseca de Wyoming en aquest text és mínima, que la seua funció explicativa deixa d’acomplir-se en el nou text posat el desconeixement del lector espanyol mitjà sobre la grandària de Wyoming i que una traducció més que raonable ací de “el doble de Wyoming” podria ser una naturalització com “de la grandària d’Espanya”, pel que la traducció por defecte –la típica dels llistats contrastius- cauria d’una manera perfectament legítima. Per això afirmàvem més amunt que cap element de la llengua original es tradueix sempre de la mateixa manera, que totes les tècniques són en principi igual de legítimes i que la traducció és una tasca eminentment oberta.

Dit açò i per les raons d’estalvi d’esforços que acabem d’enunciar, també per a la traducció dels NP hi han criteris que ens permeten parlar de traduccions per defecte a partir de la classificació de NP rellevant per al traductor que hem postulat en aquesta entrada. Mentre que estiga molt clara la idea que les traduccions per defecte no són en absolut receptes d’obligat compliment, es tracta d’un concepte summament útil per conéixer  i analitzar els criteris de partida dels traductors. Pel que fa a la traducció de NP, les traduccions per defecte en llengües occidentals i en la actualitat són les següents:

I. Noms propis sense asimetria textual (gràcies als seus coneixements previs o a la informació contextual, la informació textualment rellevant del NP és transparent per al lector final i no és inacceptable per cap altra raó).

I.a) Si existeix traducció prefixada

Existeix una tendència molt marcada a limitar-se a reproduir la traducció prefixada dels NP transparentes quan la tinguen, tant si són convencionals com si són expressius: London → Londres (adapt. ortogràfica); Washington → Washington (repetició); Hamlet → Hamlet (repetició); The GodfatherEl Padrí (trad. semàntica); Bill Clinton → Bill Clinton (repetició); Prince Charles → príncep Carles(naturalització), etc.

Es tracta d’una norma en principi clara. El major problema potencial, de fet, radica a la possibilitat que un NP tinga traducció prefixada i el traductor la desconega. Per això, la documentació té ací un paper fonamental. Si un traductor es troba amb un NP que no siga clarament nou i no sap si té traducció prefixada, una actitud professional habitual consisteix a acudir als mitjans de consulta pertinents (enciclopèdies, monografies i “llibres d’estil” dels periòdics fonamentalment) per comprovar si la té.

I.b) Si el NP és nou

El tractament dels NP nous i transparents depén en gran mesura de si són convencionals o expressius.

I.b.1) Els noms transparents, nous i convencionals tendeixen clarament a repetir-se en l’actualitat (Charles Smith → Charles Smith).

I.b.2) Els noms que siguen transparents, nous i expressius presenten més complicacions. En l’actualitat existeix una clara vacil·lació entre la tendència anterior a la traducció semàntica sistemàtica dels components comuns d’aquest tipus de noms i la cada vegada major tendència actual a repetir els NP.

Així, fins fa pocs anys trobàvem en periòdics  en català noms en anglés com European Southern Observatory que abans s’hagueren traduït (per exemple, Observatori Europeu del Sud) sense cap vacil·lació; però alhora es troben també llibres nous (no publicats encara en català) traduïts com Els vents de l’hivern.

En termes generals, el criteri més important a l’hora de decidir què fer amb un nom propi transparent, nou i expressiu és el de la rellevància i el seu propi grau de transparència. Com més important siga el seu significat per al lector i menys clar quede per falta de informació contextual o de la derivada de la seu pròpia composició, més es tendirà a traduir-lo semànticament o a acompanyar la seua repetició d’alguna glossa; com més clar quede gràcies al context o gràcies a la seva pròpia composició i menys important siga el seu significat per al lector més es tendirà a repetir-ho textualment.

Per exemple, el European Southern Observatory apareixia en un article científic sobre telescopis, estava dirigit a lectors amb certs coneixements sobre l’assumpte, quedava clar pel context que era un observatori europeu, les paraules angleses que el componen són fàcils d’entendre per a un espanyol que tinga uns mínims coneixements d’anglés i, a més, ocupava una posició secundària en el text (només se citava marginalment). Tot això apuntava a la conveniència de repetir el nom. Si fóra un element central de la informació i si es trobara en un article per al públic en general, el mateix European Southern Observatory,  probablement es passaria a català o almenys s’acompanyaria d’una glossa en lloc de repetir-se.

El cas de l’European Southern Observatory és, d’altra banda, molt il·lustratiu de la vacil·lació a la qual m’he referit. Fins a l’any 2005 aproximadament era normal trobar-se aquest nom concret repetit i amb alguna glossa en cas que el context no ajudara a entendre què era. En l’actualitat, aquest observatori ha anat adquirint molta importància al món de l’astronomia i, a més, Espanya s’ha incorporat al seu finançament i utilització. La major rellevància del nom per al nostre lector tipus, unida a la participació espanyola en el projecte, ha causat que en l’actualitat ja no es tracte d’un nom nou en català, sinó que es puga parlar d’un nom que ja té traducció prefixada encara que encara no del tot consolidada, que és Observatori Europeu del Sud. Es tracta d’un exemple que demostra que com més rellevant per al lector siga el sentit d’un nom expressiu, més es tendirà a traduir el seu significat.

II. Nombres propis amb asimetria textual (els coneixements previs o la informació contextual no ajuden i la informació textualment rellevant del NP és opaca per al lector terme o és inacceptable per qualsevol altra raó).

L’opacitat és un factor clau que en traducció sol impulsar a completar la informació o presentar-la de forma alternativa perquè siga eficaç davant els nous lectors. En aquests casos el ventall de tècniques aplicades és molt ampli, així com el marge d’indefinició entre els traductors.

II.a) Noms asimètrics amb traducció prefixada (ja siguen convencionals o expressius).

La pràctica més habitual en aquests casos és la d’oferir la versió oficial en espanyol acompanyada de l’explicació pertinent en forma de glossa intratextual, pel que l’explicació clàssica consisteix a afegir el que es diu un classificador, com en els exemples proposats abans (Severn → el riu Severn). Per descomptat, la glossa extratextual també és perfectament possible ací quan per la raó que siga (traducció jurada, per exemple), es creu necessària l’explicació però no es desitja afegir res que no estiga explícitament en l’original sense avisar el lector. Quan el grau d’opacitat és molt alt i la rellevància intrínseca del NP és escassa, els traductors solen molt clarament recórrer a tècniques del pol oposat de la substitució.

II.b) Nombres asimètrics i nous (ja siguen convencionals o expressius).

En aquests casos, el grau d’imprevisibilitat és altíssim i els traductors utilitzen qualsevol de les tècniques vistes en funció de criteris com rellevància del NP, grau d’opacitat, disponibilitat d’elements paral·lels en la llengua terme, coneixements del lector tipus o propòsit de la traducció i del fragment.

Contacta con nosotros

Puedes enviarnos un email y te responderemos lo antes posible, gracias.

Not readable? Change text.

Escriba el texto y presione enter para buscar