Una taxonomia de les tècniques de traducció dels noms propis

Aquesta taxonomia intenta presentar el conjunt de totes les tècniques possibles que es poden aplicar a la traducció dels noms propis des d’un punt de vista cultural, és a dir, atenent els canvis culturals que es produeixen en la seua traducció. Es tracta d’una classificació també essencialment formal, és a dir, que mesura el grau de canvi a partir de les alteracions formals que es produeixen amb cadascuna de las tècniques descrites. A més a més, cadascuna de les etiquetes s’acompanya d’una breu descripció de les conseqüències funcionals de la seua aplicació amb la intenció que el quadre descrit siga més complet. La taxonomia que presentem ací està graduada, començant per les tècniques formalment més conservadores per arribar progressivament a las més intervencionistes. Per a major claredat, hem dividit les tècniques en dos grans grups, els que tendeixen a la conservació cultural i els que suposen una clara substitució del univers cultural del NP de partida.

Finalment, és necessari insistir que totes les tècniques ací descrites són igualment legítimes i pràcticament tots els NP poden traduir-se i de fet es tradueixen emprant-ne qualsevol. De la mateixa manera que succeeix amb qualsevol altre element textual, per definició no hi ha res que no es puga fer en traducció amb tots els NP existents i per existir en el món si las circumstàncies són les adequades a criteri del traductor. Per posar-ne un exemple, molts traductors preferirien traduir Firenze per repetició (en lloc de pel seu suposat equivalent fix, Florència) en una oració com “I love the sound of the word Firenze”. Són les circumstàncies contextuals en les quals apareix el NP, unides a la imatge que el traductor es faça del lector i del propòsit de la traducció, les que li faran inclinar-se per una opció o una altra. En aquest sentit, els exemples proposats ací són això mateix, exemples de tractaments habituals, però mai models ni il·lustracions de comportaments que deguen seguir-se necessàriament.

1. CONSERVACIÓ

Dins d’aquest grup es troben les tècniques de traducció de NP que comporten una menor manipulació cultural.

Denominació 1. Repetició
Altres etiquetes No traducció, traducció zero, transposició.
Definició Es manté inalterada la grafia del NP original.
Exemples Glasgow → Glasgow; Obama → Obama; Moby DickMoby Dick
Ús habitual En l’actualitat, es sol usar per a NP convencionals que no tenen una traducció prefixada distinta i en el quals no es trobe a més un grau d’asimetria notable.

De forma molt més vacil·lant, també s’utilitza per a NP expressius quan el seu significat es considera transparent o quan hi manca d’especial rellevància textual.

De la mateixa manera, en alguns gèneres com l’article d’investigació existeix la tendència de repetir els noms expressius (majoritàriament títols d’estudis, projectes e institucions) amb la idea que al lector tipus especialitzat li interessen en el seu idioma original per poder localitzar-los més fàcilment.

Consideraciones funcionales De forma una mica paradoxal, però típica en traducció, el “mateix” és completament “distint”. Així, la repetició gràfica implica un augment del grau d’exotisme en traducció des del punt de vista de la recepció (penseu, sense anar gaire lluny, en la diferència de significat de Pulp Fiction per a un nord-americà i per a un espanyol mitjans).
Denominació 2. Adaptació ortogràfica
Altres etiquetes Transposició, transcripció, adaptació terminològica.
Definició Canvis de grafia, normalment petits, per facilitar la pronunciació i fer més familiar el NP resultant.
Exemples Mohammed → Mohamed; London → Londres; Aachen → Aquisgrà.
Ús habitual Hi ha dos camps d’ús habitual per a aquesta tècnica quan no s’hi dona un grau d’asimetria textual notable:

1) Respecte envers la traducció prefixada de NP que en el passat s’adaptaren ortogràficament seguint una norma de traducció molt habitual fins a mitjan segle XX (Thames → Tàmesi).

2) Llatinització de NP escrits en alfabets no llatins o reelaboració de dita transcripció de NP procedents d’alfabets no llatins que arriben mediatitzats (per exemple, Mohammed → Mohamed, quan l’original és un text anglès).

Consideracions funcionals El NP resultant encara fa referència a la cultura original, però, comparada a la repetició, amb aquesta tècnica comencen els canvis per facilitar-ne la identificació al lector final.
Denominació 3. Traducció semàntica
Altres etiquetes Traducció lingüística, traducció del sentit, traducció denotativa, traducció literal.
Definició Traducció del sentit denotatiu del NP.
Exemples National Health Service → Servei Nacional de Salut; Leaning Tower  → Torre Inclinada; A History of ScienceHistòria de la ciència.
Ús habitual

Es realitza habitualment mitjançant un calc (traducció literal o bastant literal del sintagma estranger) d’expressió (que adapta la sintaxi a la llengua d’arribada).

Per raons òbvies de càrrega semàntica, aquesta tècnica s’aplica únicament als NP expressius. Freqüentment coincideix amb l’ús de una traducció prefixada, encara que també és molt habitual amb els NP expressius nous.

En el passat, els NP expressius es traduïen quasi sistemàticament amb aquesta tècnica. En l’actualitat, els expressius són el tipus de NP la traducció dels quals és més vacil·lant, ja que per als transparents s’usa tant la traducció semàntica com la repetició. L’elecció de la tècnica sol dependre de paràmetres textuals (sobretot rellevància de la informació aportada pel NP per entendre el text i quantitat d’informació contextual aportada per l’original) i extratextuals (concepte de traducció, imatge del lector tipus i propòsit de la traducció).

La tendència actual observable és donar prioritat a la repetició quan no existeix traducció semàntica prefixada i quan el traductor considera que les circumstàncies textuals no implicarien que la repetició comporte un grau d’asimetria (quasi sempre opacitat) inacceptable.

Consideracions funcionals Constitueix una tècnica que abandona ja clarament la conservació formal del NP original, per la qual cosa implica un grau de domesticació important.
Denominació 4. Glossa extratextual
Altres etiquetes Nota del traductor, explicació, explicitació, amplificació.
Definició Aplicació de qualsevol de les tècniques anteriors acompanyada d’una explicació suplementària del NP marcada com a intervenció del traductor.
Exemples Important novel·lista… N. del/de la t.; [Institució judicial nord-americana equivalent a…].
Ús habitual

El traductor considera que la conservació almenys parcial del NP original és important, però implica un grau d’asimetria (normalment, opacitat) inacceptable, per la qual cosa la resol mitjançant una explicació suplementària marcada com a tal fora del text.

Els procediments concrets més habituals per introduir una glossa extratextual són les notes a peu de pàgina, les notes a final de capítol o del llibre, les explicacions entre claudàtors i els glossaris.

Consideracions funcionals Les glosses extratextuals són una manifestació de la visibilitat del traductor (cf. p. e. Henry 2000). Probablement esta visibilitat, unida a la conseqüent ruptura de la il·lusió d’identitat de la traducció (la intervenció explícita del traductor trenca de forma patent la il·lusió que TT i TO són el mateix text), constitueix una de les principals raons de la seua dolenta reputació fora de les edicions crítiques. També s’afegeix a la seua problematització el fet que són incòmodes perquè exigeixen interrompre la lectura.
Denominació 5. Glossa intratextual
Altres etiquetes Explicació, explicitació, amplificació
Definició Aplicació de qualsevol de les tècniques anteriors acompanyada de una breu explicació suplementària del NP que el traductor oculta ja que no la marca com a intervenció pròpia.
Exemples The Severn → el riu Severn; Milton → John Milton, el famós poeta místic renaixentista; He went to Starbucks → Va anar a prendre un café a un Starbucks.
Ús habitual De la mateixa manera que ocorre amb la glossa extratextual, el traductor considera que la conservació almenys parcial del NP original és important, però implica un grau d’asimetria (normalment, opacitat) inacceptable, per la qual cosa decideix incloure una explicació. La diferència en aquest cas radica que el traductor oculta la seua intervenció a fi de no interrompre la lectura i (normalment de forma inconscient) no trencar la il·lusió d’identitat entre original i text traduït.

Perquè la intervenció del traductor no es note, les glosses intratextuales solen ser breus. Per això és freqüent que prenguen la forma d’un “classificador” (Newmark 1987 ), és a dir, una paraula com “riu” o “poeta” que indica la natura de l’ens al·ludit i que moltes voltes es considera que aporta informació suficient com per poder mantenir l’element en el text.

Consideracions funcionals La glossa en general i la intratextual en especial és un procediment conservador alhora que pal·lia les asimetries culturals. Atesa la freqüència d’aquest tipus de problemes, presents en qualsevol text mínimament complex, se sol considerar un dels universals de la traducció (cf. p. e. Becher 2010) que normalment es nomena usant els termes “explicitació” o “amplificació”.

2. SUSTITUCIÓ

Dins d’aquest grup es troben les tècniques de traducció de NP que impliquen una major intervenció i manipulació cultural per part del traductor. En tots els casos, es suposa en principi un alt grau d’asimetria cultural que impulsa el traductor a optar per procediments més radicals, que sempre són intel·lectualment més laboriosos que els procediments de conservació.

Denominació 6. Adaptació ideològica
Altres etiquetes Cap en particular.
Definició Canvi d’un NP ideològicament conflictiu per un altre alternatiu que normalment al·ludeix a la mateixa realitat amb un enfocament més acceptable per als nous lectors o per al propi traductor.
Exemples America → Estats Units; Samaria → Cisjordània; dictators such as Hitler → dictadors com Stalin.
Ús habitual No és una tècnica massa habitual, però dins de l’enorme variabilitat dels NP, també n’hi ha que resulten ideològicament conflictius per a (part de) la societat de recepció. Quan açò ocorre, no és rar que el traductor busque denominacions alternatives lliures de conflicte o d’acord amb la seua ideologia i/o la que atribueix als seus lectors.
Consideracions funcionals Aquesta tècnica constitueix una prova més de la complexitat del nostre objecte d’estudi. Lluny de ser simples etiquetes desproveïdes de significat, els NP també poden tenir una profunda càrrega ideològica i, de la mateixa manera que succeeix amb qualsevol altra al·lusió culturalment marcada, existeix una clara tendència a normalitzar dita càrrega en la traducció quan resulta conflictiva en el nou context de comunicació.

En ocasions, com a l’exemple de Hitler-Stalin, la raó pot ser de censura.

Denominació 7. Neutralització limitada
Altres etiquetes Adaptació cultural, modulació, generalització.
Definició El NP es substituït per un altre també alié a la cultura de recepció, que normalment procedeix del mateix univers que el original, però és més transparent o acceptable.
Exemples Frisco → San Francisco; Becky → Rebecca; Anna Sui → Calvin Klein.
Ús habitual El traductor considera que el NP és culturalment opac o per qualsevol altra raó inacceptable en la nova cultura i mitjançant la neutralització limitada aconsegueix mantenir un important grau d’exotisme (ambientació), alhora que elimina la manca de transparència o acceptabilitat en la llengua de partida. No és estrany veure aquesta tècnica utilitzada per traduir marques de roba, institucions, celebritats, cançons, etc. per unes altres que ocupen un nínxol cultural similar, també de la cultura original, però millor coneguts en la cultura de recepció.
Consideracions funcionals Estem davant la primera tècnica de clara reducció de l’exotisme o especificitat cultural dels NP, pràctica molt més habitual del que sembla si s’atén únicament als NP descontextualitzats.
Denominació 8.Neutralització absoluta
Altres etiquetes Adaptació cultural, modulació, generalització, descripció.
Definició El NP se substitueix per una explicació culturalment neutra (o, molt inusualment, per un altre NP que no pertany a cap de les dues cultures implicades en la traducció) que resulte transparent o acceptable.
Exemples A Jonah aboard → un ocell de mal averany; Anna Sui → una dissenyadora de luxe; News of the World → un periòdic sensacionalista.
Ús habitual De la mateixa manera que en la neutralització limitada, el traductor considera que el NP és culturalment opac o inacceptable en la nova cultura, però no troba o prefereix no utilitzar un NP distint que encara siga exòtic, per la qual cosa decideix substituir el NP per una explicació del seu significat textual.
Consideracions funcionals És el primer procediment en què un NP és substituït habitualment per quelcom distint d’un NP, pràctica que ni tan sols es té en compte en els tradicionals llistats d’equivalències de NP. No obstant això, es tracta d’un procediment bastant habitual per als NP textualment conflictius, quasi sempre per opacs.
Denominació 9. Naturalització
Altres etiquetes Domesticació.
Definició El NP es substitueix per un altre percebut com a propi de la cultura de recepció.
Exemples Michael → Miquel; Prince Charles  → príncep Carles; a region that doubles the size of Wyoming → una regió de la grandària d’Espanya.
Ús habitual En el passat, els antropònims convencionals que compartien origen etimològic es traduïen sistemàticament amb aquest mètode, circumstància que ha donat lloc a un bon nombre de traduccions prefixades que es continuen usant en l’actualitat, a més de a residus d’aquesta tècnica que es segueixen aplicant a figures singulars com reis o papes.

En l’actualitat, es tracta d’un procediment que rarament s’aplica a NP nous, encara que hi ha gèneres com l’infantil en què no és estrany que s’empre i situacions, especialment en traducció d’humor, en les quals es continua aplicant per aprofitar l’enorme transparència i capacitat d’identificació lectora que proporciona aquesta tècnica.

El seu major problema és la conseqüència que avui en dia és percebuda com una falta de versemblança, derivada que pot ésser poc creïble que un autor o un personatge estranger faça ús de NP completament aliens a la seua cultura.

Consideracions funcionals El canvi de tendència en aquesta tècnica, que ha passat de ser molt productiva fins a aproximadament mitjan segle XX a ser tremendament minoritària en l’actualitat, constitueix probablement un reflex de la globalització i el cada vegada major multiculturalisme i coneixement de les cultures estrangeres per part d’uns lectors que fa poc més de 50 anys vivien en un món molt més tancat.
Denominació 10. Traducció exògena
Altres etiquetes Creació discursiva.
Definició El NP es tradueix de forma imprevisible atesos els seus components originals.
Exemples High NoonSol davant el perill; Some Like It HotNingú no és perfecte.
Ús habitual S’usa buscant una major identificació o atractiu en la cultura de recepció i és una tècnica típica de la traducció de títols d’artefactes culturals populars, sobretot cinematogràfics, en què l’atractiu comercial predomina sobre consideracions de proximitat al TO. Abans també s’emprava amb freqüència en la traducció de títols de literatura popular, encara que ara és bastant menys habitual. Normalment l’iniciador (el distribuïdor cinematogràfic en el cas de las pel·lícules) no es planteja el títol com una traducció normal, sinó com un nou títol pensat a partir de la visió de la pel·lícula i dissenyat per maximitzar la venda d’entrades. Tanmateix, no deixa de produir com a resultat objectiu una traducció –la traducció oficial, de fet- d’un NP.
Consideracions funcionals Es tracta potser de la tècnica que (de)mostra de forma més palpable que la traducció, també la dels NP, va molt més enllà de consideracions merament de lingüística contrastiva per entrar en el terreny de la sociologia.
Denominació 11. Omissió
Altres etiquetes Cap en particular.
Definició S’omet el NP del original.
Exemples Roberto Bellarmino (Anglicized as Robert Bellarmine) was who…    → Roberto Belarmino Ø fou qui…; Susan went away. But Susan did not explain why. → Susan se’n va anar, però Ø no va explicar per què.
Ús habitual Normalment, l’omissió per raons intrínseques al NP es produeix quan es combina opacitat i falta de rellevància del NP omés. Aquesta tècnica no és massa freqüent, però tampoc és tan excepcional como podria suposar-se.

De manera normalment clandestina, també és una solució ocasional que s’observa usen els traductors amb NP desconeguts fins i tot per a ells i no especialment rellevants en el text.

Existeix un altre tipus d’omissió, per raons extrínseques al NP, que es produeix quan els NP s’eliminen simplement per formar un subjecte ja conegut en llengües –com l’anglés- en què aquest és obligatori i produir-se la traducció a llengües –com el català- que el solen elidir si ja es coneix. Un important percentatge de NP són omesos en aquestes circumstàncies.

Consideracions funcionals L’omissió, com en els dos exemples mencionats més amunt, pot ésser perfectament legítima i es relativament habitual en traducció. Per suposat, serà impossible de trobar en qualsevol llistat d’equivalències onomàstiques.
Denominació 12. Creació autònoma
Altres etiquetes Cap en particular.
Definició A més de la traducció del NP present en el TO, introducció no motivada lingüísticament pel TO d’un element cultural propi de la LT.
Exemples Great 16th Century writers like Shakespeare → Grans escriptors del segle XVI com Cervantes o Shakespeare
Ús habitual Es tracta d’una tècnica molt inusual però que existeix. Normalment, s’empra per augmentar l’atractiu del text i la identificació amb aquest del nou lector, per la qual cosa és més fàcil trobar-la en textos de caràcter divulgatiu.
Consideracions funcionals La seua existència, encara que molt minoritària, constitueix una prova de l’enorme versatilitat de la traducció, en què tot és possible, fins i tot quelcom tan imprevisible des d’una perspectiva de mera reproducció com la creació d’un element on no hi havia res en l’original.
Contacta con nosotros

Puedes enviarnos un email y te responderemos lo antes posible, gracias.

Not readable? Change text.

Escriba el texto y presione enter para buscar