Conseqüències de la traducció automàtica neuronal sobre les llengües d’arribada – Pilar Sánchez-Gijón, Ramon Piqué.

 En Publicaciones

Resum
En l’article s’aborden les conseqüències de l’ús de la traducció automàtica neuronal entrenada a partir de corpus obtinguts de traduccions de gèneres textuals específics produïts en contextos professionals concrets. Fenòmens com el de translationese i el de post-editese vinculats a l’ús de la traducció automàtica marquen la necessitat d’orientar la recerca cap a noves maneres d’abordar la qualitat en la traducció professional. Des d’una perspectiva de salvaguardar les llengües com a patrimoni cultural immaterial es plantegen diverses qüestions relacionades amb l’efecte que pot tenir, en les cultures i llengües d’arribada, l’ús de la traducció automàtica, en termes de percepció i de qualitat i com el seu ús pot arribar a alterar l’estàndard. S’apunta la necessitat de definir llindars de qualitat de la traducció que vagin més enllà dels aspectes més relacionats amb la detecció d’errors, que és el tipus de correcció amb més viabilitat económica
Abstract
This article deals with the consequences of using a neural machine translation trained from corpora compiled from translations of specific text genres produced in particular professional contexts. Phenomena such as translationese and post-editese, associated with the use of machine translation, underline the need to orient research towards new approaches to the question of professional translation quality. Working from the viewpoint that languages should be safeguarded as intangible cultural heritage, it poses a range of questions related to the impact of machine translation on target cultures and languages: how it is perceived, quality and how its use can alter the standard language. It points out the need to define translation quality thresholds that go beyond the aspects most commonly related to error detection, which is the most economically viable type of correction.
Resumen
En este artículo se abordan las consecuencias del uso de la traducción automática neuronal entrenada a partir de corpus obtenidos de traducciones de géneros textuales específicos producidos en contextos profesionales concretos. Fenómenos como el translationese y el post-editese vinculados al uso de la traducción automática marcan la necesidad de orientar la investigación hacia nuevas maneras de abordar la calidad en la traducción profesional. Desde una perspectiva de salvaguarda de las lenguas en tanto que patrimonio cultural inmaterial, se plantean diversas cuestiones relacionadas con el efecto que puede tener, en las cultures y las lengua de llegada, el uso de la traducción automática, en términos de percepción y de calidad, y cómo su uso puede llegar a alterar el estándar de la lengua. Se apunta la necesidad de definir umbrales de calidad de la traducción que vayan más allá de los aspectos relacionados con la detección de errores, que es el tipo de correcciones de mayor viabilidad económica.

A tall a conclusions
Hi ha una realitat idònia per a l’aplicació de la traducció automàtica neuronal: els encàrrecs de traducció de textsmoltfuncionals, que utilitzen recursos lingüístics purament informatius i sense referències culturals o socials significatives. Els sistemes de traducció automàtica neuronal entrenats amb aquesta mena de textos per traduir aquest tipus detextos poden donar un rendiment encara millor que el de la traducció humana. Però, què passa quanl’encàrrec de traducció no respon exactament a aquestes característiques? Ens podem trobar amb el tipus de biaix causat per les dades anunciades per Kersting i Meyer (2018).
Un sistema d’intel·ligència artificial per a la traducció hauriade ser capaç de prendre decisions de traducció en el marc d’una estratègia de traducció explícita com ho fa el traductor. D’aquesta manera, les decisions de traducció no haurien de respondrenomés als càlculs matemàtics sobre les opcions lingüístiques dins dels límits de l’oració, sinó que també haurien d’estar determinades pels límits del text i les característiques de l’encàrrec de traducció. A més, caldria evitar l’ús d’informació d’entrenament (corpus) esbiaixat. Cal apuntar que el biaix de les dades actuals és doble.El primer nivell de biaix està relacionat amb la naturalesa dels textos traduïts utilitzats (gèneres funcionals i merament informatius). El segon nivell de biaix, menys estudiat en traducció automàtica, podria ser causat per la relació de poder d’una de les dues llengües en contacte. En tant que text traduït, el propi efecte de la traducció (translationese) provoca un nivell d’interferència de la llengua de partida sobre la llengua d’arribadaa nivell lingüístic, però no només. Aquest segon nivell de biaix és més imperceptible per a l’usuari final de la traducciói fins i tot el traductor professional pot acabar perdent sensibilitat davant d’aquest nivell de biaix.
No sembla que la recerca en intelligència artificial en traducció hagi de tenir en compte aquests aspectes a curt o mitjà termini. Per aquesta raócaldria considerarels límits reals de la traducció automàtica aplicada a qualsevol context d’ús. Al nostre parer, l’ús de la traducció automàtica en qualsevol context només seria possible en circumstàncies específiques. En primer lloc, la qualitat de la traducció no es pot limitar només a l’exactitud i la fluïdesa de cadascuna de les frases de la traducció. En una traducció no només es busca evitar errors. En una traducció el traductor busca trobar solucions encertades. Els principis de control de qualitat que s’apliquen actualment busquen certificar l’absència d’errors però no tenen en compte la presència d’encerts en la traducció. En segon lloc, posem en dubte que es puguin extrapolar les ràtios de productivitat aconseguides en alguns projectes de traducció. Si traduir no consisteix només en evitar errors el rendiment no es pot valorar només en el nombre d’edicions i en el temps dedicat a fer-les. Per tant, en la nostra opinió, el més urgent en l’ús conscient de la traducció automàtica és establir un consens sobre el concepte de qualitatque contempli els encerts de traducció, no només els errors.
Mentrestant, si els usuaris finals s’acostumen a un ús diferent de la seva llengua materna, fins a quin puntcanviarà l’estàndard d’aquesta llengua? Fins a quin punt l’ús de la traducció automàtica canviarà i aproparà les llengües d’arribadaa la llengua de partida majoritària? Soma temps de definir unesregles de joc adequades per a què el desenvolupament tecnològic, la viabilitat econòmica i el respecte al patrimoni cultural immaterialpuguin conviure?

https://revistes.uab.cat/tradumatica/article/view/n18-sanchez-gijon-pique/pdf_79
Contacta con nosotros

Puedes enviarnos un email y te responderemos lo antes posible, gracias.

Not readable? Change text.

Escriba el texto y presione enter para buscar