 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
ENG Gender studies EUS Genero azterketak GLG Estudos de Xénero POR Estudos de Gênero SPA Estudios de Género |
origen
El concepte gènere és una construcció relativament contemporània. Té els seus orígens a la “New Woman” de la primera onada feminista i —a partir de la publicació de Le deuxième sexe (1949), de Simone de Beauvoir, on l’autora francesa sosté que “no es neix dona: s’arriba a ser-ne”— es converteix en un concepte crucial per a la teoria feminista de la segona onada. A finals dels anys seixanta i als setanta apareixen diversos assajos que estudien la categoria del gènere, com Sexual politics (1969), de Kate Millett, i Gender and society (1972), d’Ann Oakley. Coincideixen a diferenciar les diferències biològiques dels sexes de les culturals, psicològiques, polítiques, econòmiques, etc. El 1990 Judith Butler publica Gender trouble i articula un concepte performatiu del gènere, plantejant que totes les identitats són, d’alguna manera, culturalment contingents i potencialment fluides. La tercera i quarta onada del feminisme tenen en compte aquest concepte butlerià performatiu de gènere.
altres noms
Gènere i sexe són dues conceptualitzacions diferents. El sexe ve determinat per la biologia; en canvi, el gènere s'aprèn, es pot educar, manipular o canviar. En definitiva, el gènere és una construcció social i cultural.
resum
En les darreres dècades, la història, la teoria i la pràctica de la traducció des d’una perspectiva de gènere han propiciat una investigació nacional i internacional prolífica i variada. Tot i que la binomi dona i traducció ja existia des de fa segles a la literatura universal, va ser als anys vuitanta, a Quebec, on va començar a reivindicar-se, juntament amb els debats de la construcció del gènere. Van confluir diferents coordenades socials, polítiques i identitàries (el feminisme anglosaxó i francès de la segona onada, el cultural turn en els estudis de traducció, el postestructuralisme, el deconstruccionisme, etc.) i van impulsar algunes escriptores i traductores feministes a subvertir i manipular el discurs androcentrista hegemònic amb la seua escriptura o (re)escriptura. A finals dels anys noranta Van aparéixer noves iniciatives fora de Nord-Amèrica. Juntament amb Itàlia, l’Estat espanyol va ser un dels primers on diferents investigadores es van centrar en aquest objecte d’estudi. Amb el canvi de mil·lenni, els estudis es van estendre a altres territoris europeus i es van introduir en altres continents i, a la nostra geografia, van proliferar els congressos, les publicacions i les tesis.
En resum, en els darrers vint-i-cinc anys l’estudi de la intersecció dona/gènere/traducció literària ha propiciat a universitats de tot el món, entre altres èxits: a) recuperar traductors, textos i paratextos, invisibilitzats pels discursos hegemònics; b) interrogar-se i exercir la crítica i l’autocrítica de les teories i les practiques feministes de la traducció d’ací i de fora; c) reflexionar sobre l’ètica i la responsabilitat de les traductores feministes i les editorials que els publiquen ; d) estudiar la representació lingüística del gènere en traducció; e) promoure metàfores i mites en femení per substituir el discurs traductològic androcentrista patriarcal, tants anys vigent a les teories de la traducció; etc.
A continuació es presenta l’estat de la qüestió de les dues línies de recerca més prolífiques d’aquests darrers anys: d’una banda, la historiografia femenina i feminista de la traducció; de l’altra, la teoria i la pràctica de la traducció feminista. Així, se sumen i visibilitzen dues històries subalternes, relegades pels discursos hegemònics de la història en majúscules: la història de la traducció i la història de les dones i de gènere.
fitxa
 |
Pilar Godayol Nogué |
 |
2022 |
 |
Godayol Nogué, Pilar. 2022. "Gènere (Estudis de)" @ ENTI (Enciclopedia de traducción e interpretación). AIETI. |
 |
https://doi.org/10.5281/zenodo.6366969 |
 |
https://www.aieti.eu/enti/gender_CAT |